“Jo puc, jo puc!”L’autonomia de 0 a 3 anys.

L’autonomia és la capacitat per desenvolupar-se amb independència en el mitjà en el qual els infants es troben. Aquesta, fa referència a la capacitat de prendre decisions, tenir opinions, realitzar les accions per nosaltres mateixos, en definitiva, és un objectiu prioritari dins de la primera infància.

L’adquisició progressiva de l’autonomia en els infants els porta a voler realitzar les diferents accions quotidianes per ells mateixos. És per això que la frase “jo puc, jo puc” és molt habitual i que, com a mestres sovint l’escoltem a l’Escola quan els nens i nenes descobreixen el plaer de poder fer les coses per un mateix. En la mateixa línia, el “jo sol” els fa sentir grans, ja que comencen a veure que no depenen de l’adult per a fer certes coses i a vegades inclús es neguen a ser ajudats.

A l’Escola, treballem l’autonomia des de ben petits. Costa pensar en autonomia si ens fixem per exemple en les Formigues oi? Són les més petites de l’Escola i algunes d’elles només tenen 6 mesos, però el naixement representa la primera independència que porta al cos del nadó a realitzar les funcions bàsiques fora del cos de la mare. El nadó, en néixer, inicia un procés constant d’adaptació al medi i en el seu desenvolupament motor mostra signes de moltes adquisicions d’autonomia físiques. L’infant canvia la qualitat de la mirada: focalitza la seva atenció a estímuls visuals mostrant interès o desinterès; descobreix noves posicions, moviments i parts del cos: els moviments són cada vegada més forts, coordinats i tonificats. Apareix el moviment de pinça que li permet agafar objectes i millora la seva coordinació oculomanual. Mantenir-se assegut, gatejar, posar-se de peu, parar-se amb un suport i caminar de manera autònoma són formes cada vegada més independents d’explorar i recórrer l’espai que els envolta; les primeres paraules i el control d’esfínters són mostres importants del procés d’adquisició de l’autonomia.

A l’Escola per poder ajudar els infants, partim dels hàbits i rutines, del quotidià i del dia a dia per potenciar i ajudar en el desenvolupament de l’autonomia i cura d’un mateix. Algunes de les situacions que aprofitem per treballar-la de forma transversal són posar i treure sabates, jaquetes, jerseis, beure aigua, rentar mans i cara, utilitzar el penjador, agafar coberts, utilitzar l’orinal i recollir les joguines, entre d’altres. 

L’infant té un paper primordial en el desenvolupament de l’autonomia, però si més no, en els adults recau una gran responsabilitat per ajudar-los en aquest procés tan personal. En primer lloc, és important tenir en compte el nivell maduratiu de l’infant, saber que tant a nivell cognitiu com a nivell motriu està capacitat per poder realitzar l’acció que li estem demanant. En segon lloc, és important donar el temps necessari, així com la confiança, perquè l’infant se senti segur i acompanyat, sense presses, i d’aquesta manera poder realitzar l’acció de forma autònoma.

Des de l’Escola demanem aquelles accions que creiem que poden fer i els acompanyem mostrant-los confiança i seguretat. A vegades és necessari donar el model com, per exemple a l’hora de rentar-se les mans, reproduint els passos a seguir (arremangar-se, posar-se sabó, fregar les mans i eixugar-se amb el paper) perquè ells puguin imitar-ho, ajudant-los en els passos que presenten més dificultat i, a poc a poc, puguin assolir l’hàbit de forma autònoma.

Des de la visió de l’infant, el paper de l’adult a l’hora de treballar l’autonomia és: “Ajuda’m a fer-ho per mi mateix.” Per això el que els infants necessiten és la confiança que pot fer les coses per si mateix, desenvolupar una determinada destresa per mitjà de la repetició, un ambient adequat que potenciï la llibertat de moviment i autonomia (material i mobiliari adaptat a la seva alçada i necessitats) i el desenvolupament de la psicomotricitat fina i gruixuda.

És per això que el dia a dia a l’Escola, a través dels hàbits i rutines, així com de les activitats, volem donar les eines necessàries als més petits perquè a poc a poc, a través de la imitació i la repetició, puguin desenvolupar-se com a persones autònomes.