El desenvolupament sexual i afectiu dels infants és un aspecte fonamental que cal tenim molt en compte en l’Educació integral dels nostres nens i nenes. És així com es transmeten una sèrie d’actituds, valors i coneixements perquè cada persona pugui potenciar les millors habilitats pel seu ple desenvolupament, independentment del seu gènere, i configurar així, en el futur la seva personalitat com a membre de la societat en la qual viu.
L’educació afectiva sexual, més enllà del coneixement purament biològic, explica processos transcendentals com la construcció de la identitat de gènere o les relacions afectives en l’àmbit de la nostra cultura, i encara que és un fet reconegut que la identitat es manifesta de diverses formes en totes les relacions humanes, durant molt de temps, el coneixement i la reflexió sobre aquesta dimensió de la vida ha estat situat al marge de l’acció educativa.
El nostre model és d’Escola inclusiva i coeducativa, on cada persona és valorada per si mateixa, allunyant-nos dels estereotips, i potenciant un veritable desenvolupament de les persones.
En la primera infantesa, a l’Educació infantil i fins els 7-8 anys aproximadament, és on s’adquireixen molts aprenentatges bàsics, tant curriculars com emocionals, que acompanyaran als infants la resta de la seva vida. Som conscients que tant important és una bona adquisició del llenguatge, com la sexualitat i l’afectivitat en el seu desenvolupament. Aquest primer període és el millor per treballar tots aquests conceptes, ja que la nostra infantesa configurarà el que serem quan ens fem grans. La sexualitat i l’afectivitat les treballem a l’Escola diàriament a l’aula, en els moments d’higiene, en el joc, en les sessions de llenguatge, de música…de manera quotidiana. Totes les persones posseïm un cos amb una bellesa pròpia, diferent, individual i únic. És molt important que aprenguem a escoltar-lo, que el coneguem i que visquem els seus canvis amb naturalitat. És el moment de treballar el descobriment i coneixement del propi cos: cura, benestar i salut, consciència corporal, plaer i displaer, a partir de diferents activitats per consolidar un bon assoliment de la consciència corporal. També cal identificar en aquestes primeres edats les zones íntimes del nostre cos i saber com les hem de cuidar.
En una segona etapa de l’Educació Primària, i fins els 11-12 anys, cal a més a més, adquirir els coneixements bàsics sobre sexualitat humana, els aspectes biològics, psíquics i socials. Identificar-la com una forma de relació, comunicació, afectivitat, plaer i reproducció.
La nostra Escola crea l’ambient necessari per potenciar les relacions entre els infants basades en la igualtat, integració, respecte, tolerància i responsabilitat. D’aquesta manera i a mesura que una nena o nen va creixent, podrà consolidar una identitat sexual lliure d’estereotips i elements de gènere, afavorint l’acceptació positiva de la pròpia identitat sexual i establir relacions interpersonals equilibrades i satisfactòries.
Aquest serà el moment d’observar els canvis que paulatinament es produeixen en el nostre cos i analitzar-los. A partir de Cicle Mitjà caldrà anar posant paraules a tots aquest aspectes: Definir què és el sexe, què és el plaer sexual i diferenciar-ho de la pornografia.
Per tal que tot això sigui possible cal que des de l’educació infantil el currículum escolar incorpori el treball emocional. Cal diferenciar i identificar l’acceptació, el respecte, l’amor, l’empatia, la tolerància, l’afecte, la confiança i la vergonya. A partir del diàleg i la reflexió, amb contes, articles, dinàmiques de rol, vídeos…ajudarem els nostres infants a entendre i acceptar allò que senten i identificar aquestes emocions també en els igual, empatitzant amb el que senten altres infants. Perquè per una bona educació afectivo sexual cal treballar sempre a partit de l’autoconeixement i de les relacions que establim amb els altres.
I finalment l’Escola ha de treballar tots aquests aspectes sempre en el marc de la coeducació i la igualtat: els estereotips i rols de gènere, l’expressió de gènere i el llenguatge inclusiu. A partir de la reflexió dels diferents models que els arriben als infants a través dels contes, les xarxes socials, la publicitat, el món laboral dels adults i fins i tot la pornografia -que cada cop arriba a edats més primerenques i ofereix una visió distorsionada, violenta i molt masclista de les relacions sexuals-. És la manera amb la qual els obrirem els ulls per detectar la desigualtat i la discriminació al seu voltant i formar-los com a persones lliures que siguin capaces de relacionar-se de forma respectuosa i allunyada dels estereotips més sexistes.