Molts de nosaltres segur que encara recordem els dies en els que feiem aquells quaderns o fotocòpies plens d’operacions de no sé quantes xifres que no s’acabaven mai. Fulls i fulls, força avorrits i no gaire engrescadors, que no representaven cap repte per a nosaltres. Bé sí, el repte era que aquell temut bolígraf verd o vermell que tenia la mestra, no fes gaire creuetes i així no haver-ho de repetir…
Per sort amb els anys, tot ha canviat força. Ara sentim el plaer d’aprendre matemàtiques a partir de la investigació i la interpretació del món. Un dels objectius de l’aprenentatge d’aquesta àrea, sobretot en les etapes d’infantil i primària, ha de ser la interpretació de l’entorn partint de tot allò quotidià: el que veiem al nostre voltant, quan parlem, quan pensem, juguem, dibuixem, escrivim… tot està ple de matemàtiques. Formen part de les nostres vides. Números, geometria, estadística, percentatges… a casa, al carrer, a l’escola… Hi ha infinites situacions en el nostre dia a dia on les matemàtiques tenen un pes important: saber interpretar els horaris de l’autobús i calcular quan temps necessitem per arribar a un lloc concret, o anar a comprar i saber quin canvi ens han de tornar, descriure el que veiem en un paisatge…
Però com fem arribar tots aquests conceptes i continguts als nostres infants? Hem de tenir molt present que en qualsevol tipus d’aprenentatge, els sentiments i les emocions juguen un paper molt important per tal que aquest sigui significatiu. El fet d’aprendre, ha de ser engrescador, motivador, proper i interessant per als alumnes; d’alguna manera els ha d’atraure i despertar aquell interès per voler descobrir i així poder establir connexions entre aquestes descobertes i el que ja saben. Per aconseguir-ho, hem de crear un ambient tranquil, inspirador que ajudi a treure el màxim potencial dels nostres alumnes de manera natural i que aquest aprenentatge sigui el més autònom i distès possible; respectant els diferents ritmes, acceptant els diferents raonaments matemàtics, escoltant-los i acompanyant-los en aquest procés… Tot això sense oblidar els continguts que han d’anar aprenent i interioritzant durant els diferents cursos i etapes.
M. Antonia Canals ens ho recorda tot referint-se al càlcul i les operacions:
«Per tal que els nens i les nenes puguin captar el seu veritable significat des del primer moment, és necessari que ho facin a partir de les pròpies accions i descobertes, tant en el context de la vida quotidiana com a l’escola, amb materials explícitament preparats per a això, i mai agafant com a punt de partida els nombres escrits. Aquests vindran després del concepte, amb la introducció de l’escriptura i els signes de cada operació coneguda, i no són res més que un llenguatge simbòlic, entre altres llenguatges que cal aprendre. […]
És per això que des de l’Escola apropem als infants a la descoberta matemàtica manipulant tot tipus de materials, gaudint dels racons i projectes i especialment dels Espais Matemàtics. És aquí on de manera lúdica i significativa, poden resoldre problemes, raonar i provar, analitzar situacions i fer conjectures. Poden argumentar les seves estratègies i compartir-les amb els seus companys i establir les relacions amb el món que els envolta.
Amb aquesta metodologia de treball, a part de l’aprenentatge propi d’aquesta àrea, fomentem el treball cooperatiu entre iguals, l’autonomia, l’autoregulació partint de les autoavaluacions. Als Espais Matemàtics totes les nenes i nens hi tenen cabuda, ja que es proposen activitats o reptes multinivell. Es crea un entorn on l’infant guanya seguretat en ell mateix i augmenta les possibilitats d’assolir l’aprenentatge amb èxit. I sobretot descobreix que aprendre matemàtiques pot ser molt interessant i divertit.
Aquesta ha de ser la mirada amb la què cal treballar aquesta àrea a l’Escola. No restringir-la als continguts i a la mecànica sinó que cal entendre-la com una oportunitat per aprendre a interpretar el món i com una eina que serà imprescindible per a resoldre el nostre dia a dia, ara com infants i més endavant d’adults.