Moure els dits

Ara que tots sabem que allò que aprenen els infants des de ben petits és fer lliscar el tou del dit sobre la pantalla, la necessitat de treballar la psicomotricitat fina des de la primera infantesa és prioritari.
Els professionals ens diuen que la psicomotricitat fina és la capacitat de coordinació entre les nostres mans i els nostres ulls. L’habilitat de controlar petits moviments que ens permetin desenvolupar les habilitats manuals. És allò que col·loquialment anomenem «destresa».
La primera destresa que ens ve al cap seria l’escriptura. Hom podria pensar que com a destresa no té gaire futur i pot caure en l’oblit. Avui en dia, escriure és fer servir un teclat o l’agilitat dels nostres polzes. Però experts americans fa temps que recomanen agafar un llapis i escriure 10 minuts cada dia per no perdre aquesta habilitat i els beneficis demostrats que comporta pel nostre cervell.

La psicomotricitat fina ha estat la gran oblidada de l’educació. Poques són les Escoles que han vist en ella el valor d’introduir-la com un contingut importat. Sovint determinada escola l’ha utilitzat com una eina segregadora, reservant aquests aprenentatges només a les nenes. S’educava així en els estereotips de gènere que ja fa temps que l’Escola actual vol superar i l’aprenentatge de les destreses manuals són un aliat molt important per aconseguir-ho.
Els infants aprenen de manera global i és important que aprenguin al mateix temps allò que és més intel·lectual i el que és més manual. No hi ha cap benefici en separar un aprenentatge de l’altre, ja que es relacionen i es complementen. Les habilitats manuals faciliten la transmissió i representació dels coneixements apresos i ens ajuden a consolidar hàbits com l’autonomia, la concentració o l’esforç, imprescindibles per aprendre.

Per altra banda, si entenem l’educació com el conjunt de competències que ens preparen per a la vida, per mestres i família educar les destreses manuals hauria de ser una prioritat. Retallar, punxar, enfilar, cosir, escriure i acolorir, estripar, caragolar i descaragolar, embolicar, plegar…. Entre d’altres, són tasques que haurien d’estar molt presents en el dia a dia de l’Escola. Seran les que ens permetran aconseguir el domini i control manual suficient que ens facilitarà la resta de la nostra vida. Cordar-nos les sabates, estendre i plegar la roba, cosir-nos els botons, tallar la ceba ben petita, muntar mobles, treure una punxa, fer trenes, desbloquejar cremalleres, clavar un clau, obrir pots, trencar fruits secs, llescar el pa, obrir i tancar panys, netejar-nos les ulleres, fer i desfer nusos…, la llista és interminable. Que fàcil que pot ser la nostra vida quotidiana i que complicada si ens falla la psicomotricitat fina.

Altres experts, del mateix país que els anteriors, aquesta vegada però en fabricar les pantalles que sedueixen als nostres infants, porten als seus fills a escoles on eviten les pantalles durant l’Escola primària. Pensen, encertadament, que nens i nenes necessiten aprendre tocant i vivenciant i els protegeixen durant els primers anys del món digital. Fa temps, més experts, aquests en psicologia i gestió emocional, ens recomanen activitats com pintar mandales o fer patchwork  per relaxar-nos i connectar de nou amb nosaltres mateixos després de llargues jornades massa estressants. Recuperar el treball d’aquestes destreses tant a la família com a l’Escola ajudarà a infants  i adults a aprendre més fàcilment, compartir per igual les tasques de casa, relaxar-nos, trobar espais per socialitzar-nos, en definitiva, sentir-nos millor i guanyar seguretat i confiança en nosaltres mateixos.