Com tot allò que té a veure amb l’educació, aquest, també és un tema que vol una reflexió compartida entre família i Escola. Educar en la igualtat ha de ser prioritari tant a casa com a l’aula si volem aconseguir una societat sense discriminació de gènere. L’Escola ha d’entendre la coeducació com un dels eixos vertebradors del procés d’aprenentatge. Però en faríem una reducció massa simple pensant que només, introduint canvis en el llenguatge amb què ens adrecem al infants, treballant el feminisme quan arriba el 8 de març o anant a una manifestació, serà suficient. Les accions puntuals són importants, està clar, però insignificants, si no eduquem aquest aspecte amb una perspectiva molt més àmplia. La inèrcia de la societat i els rols tradicionals no es podran revertir confiant, únicament, en les polítiques d’igualtat, per altra banda, imprescindibles, i Escola i família esdevindran claus a l’hora d’educar aquests infants que seran els adults d’un demà en plena igualtat.
Un aspecte fonamental de la pràctica docent serà perseverar en la voluntat de formar el sentit crític dels alumnes. Des de petits els infants han de conèixer las tradicions, els referents del passat i els més propers per tal de poder-los contextualitzar i contrastar. Han de poder debatre sobre tot allò que els preocupa i els interpel·la. Educar el sentit crític és imprescindible, és el que els permetrà detectar la discriminació al seu voltant, en totes les seves formes, i el més important, ser prou valents per denunciar-la, superant prejudicis i estereotips.
A l’Escola nens i nenes aprenen junts, això els fa comprendre que les oportunitats han de ser les mateixes per a tots. Cal incorporar des de la primera infància el treball cooperatiu i l’aprenentatge entre iguals. Tenir sempre present algunes consideracions importants: Ser molt curosos a l’hora de seleccionar les joguines dels més petits. Treballar el joc simbòlic per tal que tant nens com nenes puguin gaudir-ne per igual. Orientar els infants a l’hora de triar els projectes per tal que els temes a tractar recullin els interessos de tots. Incorporar models diferents en què nenes i nens es puguin emmirallar, i vetllar sempre per a què el joc al pati sigui inclusiu. Finalment, l’Escola haurà d’educar en l’ús responsable de les pantalles i les Xarxes Socials i debatre sobre com sovint s’hi reprodueixen els estereotips que volem superar.
A l’entorn familiar els infants aprendran més d’allò que vegin que fem els adults que no pas d’allò que els diem. A part de compartir per igual les tasques de casa, mare i pare han de ser coresponsables de la l’educació i la cura dels fills, i des de la criança. Els models d’igualtat on els nostres infants s’emmirallaran han de ser cada dia al seu costat. Aquí encara queda molt camí per fer i les polítiques de conciliació seran fonamentals.
Mentrestant caldrà tenir cura dels catàlegs de joguines, dels vídeos o dels anuncis que a través de les diferents pantalles entren sense adonar-nos i sedueixen els nostres infants i adolescents, inculcant-los els rols tradicionals des de ben petits. Compartir el que veuen i fan a les Xarxes i buscar estones per parlar i sobretot, escoltar els seus dubtes i neguits, ben segur que ajudaran a crear l’espai de confiança necessari per afrontar aquest repte que tenim tots. Escola, família i societat.
