Eduquem amb resiliència

Sovint davant dels diferents problemes o situacions complicades amb que ens trobem a la vida sentim parlar de resiliència. Però, què entenem per resiliència? 

Aquesta és la qualitat inefable o el procés correcte d’adaptació que tenen les persones a l’hora d’afrontar les adversitats, traumes, tragèdies o moments significatius d’estrès.

Tots naixem sent resilients, però aquest valor s’ha d’anar treballant constantment. Si un nen o una nena creix en un entorn on, indirectament, potenciï la resiliència, aquest infant tindrà menys dificultats per a afrontar les adversitats que li poden aparèixer en un futur.

L’Escola educa a tots els nens i nenes basant-se en les 6 estratègies o aspectes clau que formen la resiliència però, com podem fer-ho a casa?

  1. Conèixer bé qui ets. Parlar obertament d’allò que sabem fer bé i aquelles coses que encara ens costen una mica i hem de millorar. Conèixer bé les nostres virtuts i ser conscients dels nostres defectes sense culpabilitzar-nos millorarà la nostra autoestima. 
  1. Saber identificar les causes d’un problema i millorar la nostra resolució de conflictes. Quan hi hagi algun conflicte, el mateix infant ha de detectar la causa d’aquest o proposar alguna solució. Potser, al principi, li haurem de donar diverses opcions, adequades a l’edat i el moment perquè, amb el temps sigui capaç de prendre les seves pròpies decisions i trobar els seus propis recursos. 
  1. Gestionar l’autocontrol de les emocions i la conducta. És molt important que, des de ben petits, sapiguem identificar emocions com la ràbia o la frustració sense que aquestes generin en els nens i nenes un sentiment de culpa. Cal fer-los entendre que totes les emocions són vàlides i que el que hem d’aprendre és a gestionar allò que fem quan les sentim. 
  1. Ser una persona optimista. El llenguatge que fem servir a l’hora de relacionar-nos amb els nens i nenes és, en una part, el que anirà forjant aquelles creences o valors a partir dels quals es formarà la seva personalitat. Utilitzar paraules que emanen positivitat a l’hora de relacionar-nos amb els més petits farà que aquests aprenguin a mirar la vida d’una manera optimista. 
  1. Establir relacions de suport dins i fora de la família. És important que donem als nens i nenes estratègies per relacionar-se amb aquestes persones del seu entorn ja que, sovint , no en saben. I que després els preguntem què han fet, com els hi ha anat, com s’han sentit i reforcem aquest esforç. 
  1. Aprendre a utilitzar la comunicació assertiva. Aquí és on prenen gran importància els models. Com diem les coses? Com expressem allò que no ens agrada dels altres? Tenim en compte com està l’altre a l’hora de dir-li les coses? Si els adults ens comuniquem amb els infants de manera assertiva, ells repetiran allò que han vist a casa o a l’Escola a l’hora de relacionar-se amb els altres. De vegades ens caldrà parar i fer-los reflexionar sobre allò que han dit. Dir-los, molt bé, això que t’ha passat no t’ha agradat, t’ha fet enfadar però ho pots explicar d’una altra manera, fent servir unes altres paraules. 

S’ha estudiat que els nens i nenes que tenen alts nivells de resiliència són més capaços encarar l’estrès, el qual és una resposta habitual en situacions d’adversitat. Els contratemps que es poden trobar els infants no els podem preveure, però sí que, entre tots, podem fer créixer la seva resiliència per a ajudar-los a ser una mica millors després de cada adversitat.