Últimament, és habitual trobar-nos als mitjans de comunicació notícies que ens parlen del bullying a les escoles o als instituts. Se’n parla sovint a les tertúlies i sentim comentaris preocupants sobre situacions que ens fan empatitzar amb la realitat de les famílies d’infants i adolescents que les han patit, i ens envaeix una sensació d’inseguretat i preocupació.
Per assetjament escolar, o el seu sinònim bullying, entenem aquella conducta de persecució física o psicològica que realitza un infant o adolescent de manera contínua i intencionada contra un altre. Es pot presentar amb agressions físiques o verbals, dins o fora del recinte escolar i també a través de les xarxes, estaríem parlant, aleshores, de ciberassetjament. El ventall de possibilitats és ampli.
Què pot fer l’Escola en aquestes situacions? Actuar, sens dubte. És imprescindible reaccionar ràpidament quan mestres i educadors coneixen alguna d’aquestes situacions però, el més important, és evitar que es puguin produir. El Departament d’Educació ha establert protocols a seguir quan es donen aquests casos, però és fonamental que l’Escola incorpori pràctiques de prevenció en el seu projecte educatiu perquè aquestes situacions no es produeixin i, si passen, es puguin resoldre amb la implicació i el compromís de tots els nens i nenes afectats, els companys de classe, els seus mestres i les seves famílies.
La primera i més important és educar en el respecte amb lletres majúscules. Això passa perquè tota la comunitat educativa sigui conscient del llenguatge que fem servir per comunicar-nos, ja sigui en un entorn més formal o bé a l’hora del pati. Els infants des de ben petits han de ser conscients que, si fan un comentari o broma, que al seu company no li agrada, encara que estigui fet sense mala intenció, no l’han de fer. O si jugant, sense voler, es donem un cop, hauran de demanar perdó i preocupar-se per l’altre i saber si està bé abans de seguir amb el joc. Són petits detalls, coses del dia a dia que s’han d’anar treballant de manera que els infants no donin per vàlides conductes poc respectuoses o amb manca d’empatia.
Per una altra banda l’escola ha d’oferir temps dins l’horari lectiu que serveixi per poder treballar aquells valors ètics i morals que ajudaran els nostres nens i nenes a diferenciar entre allò que està bé i allò que no ho està. Exemples d’aquests conceptes poden ser: justícia, veritat, bondat, identitat personal, amistat, llibertat, comunitat, respecte….
A la nostra Escola, la classe de Pensar i Parlar és un espai de reflexió molt important. És on es treballen aquests valors, enforteix la capacitat reflexiva dels infant i l’esperit crític. Al mateix temps es treballen les emocions i s’ajuda a nens i nenes a identificar-les i posar-los-hi nom.
També l’Assemblea setmanal amb la tutora és un moment de conversa imprescindible. És el lloc on compartir i valorar com ha anat la setmana, parlar de les coses que ens han passat, debatre sobre el que ens preocupa… També és on s’escull el nen o nena que farà de Mediador. El Mediador té un paper molt rellevant, sobretot al pati, a l’hora de prevenir aquestes situacions de risc. Són els iguals els qui li donem la confiança i la responsabilitat d’interferir per tots. A més, pot fer arribar aquesta situació a la mestra sense ser etiquetat per ningú. Com que tots podem ser mediadors es genera empatia i els silencis encobridors deixen de ser una solució acceptable.
Per altra banda l’Escola també compte amb sessions de tutories individualitzades que donen un espai als alumnes més grans per poder compartir amb la tutora o tutor els seus neguits amb més intimitat.
Però amb tot això no n’hi hauria prou, perquè per evitar situacions d’assetjament, l’Escola s’ha d’entendre com un col·lectiu. Un lloc on tots els infants en formen part. El sentit de pertinença al grup funciona com a protector perquè tots i cadascun dels infants en són part imprescindible i han de comportar-se com a tals, acceptant les pautes que hem pactat entre tots. Establir també relacions entre grans i petits, padrins i fillols, enforteix els vincles afectius i aquest sentiment de pertinença, intensificant valors de responsabilitat i respecte que funcionaran també com a escuts protectors.
Però, i si fent tot això, un dia passa? Com ha d’actuar l’Escola?
El primer i prioritari, cal protegir la víctima. Perquè la víctima és un infant que pateix i ens necessita al seu costat, ha de saber que, en l’adult, hi pot confiar. És així com podrà deixar de tenir por i sentir-se protegit i segur, a l’aula o al pati. Imprescindible, treballar amb l’agressor i amb tots els companys, el seu silenci també els implica.
Però un nen o nena agressor, també és un infant que necessita l’adult perquè està aprenent com ha de ser la seva conducta, però segueix un patró equivocat, negatiu, èticament inacceptable. Haurà d’acceptar les conseqüències d’allò que ha fet, però caldrà a més a més que mestres i família l’ajudem a incorporar els valors que evitaran que torni a reproduir aquesta mena d’accions, aquests, més que mai, hauran de fer equip i treballar plegats.
No podem acabar aquest article sense referir-nos una vegada més, als models que tenen els nostres infants perquè ells i elles aprendran més del que veuen que fem els grans que no pas del que els diem. Sovint, a través de les xarxes socials, els arriben models èticament molt qüestionables d’adults que, amb tota normalitat, s’amaguen sota pseudònims i es permeten fer comentaris sense cap mena de filtre ètic i moral.
Hem de protegir els nostres infants, des de la família i des de l’Escola, donant-los aquestes eines que els permetin elaborar pensament crític per poder identificar aquestes accions, posar-les en qüestió i evitar-les. Entre tots ho podem fer possible.