El dia a dia del curs és frenètic. Tant famílies com mestres seguim el calendari amb intensitat alternant els dies d’Escola amb caps de setmana plens d’activitats. Sovint no ens adonem de la rapidesa amb la qual passa el temps si no és perquè a la nostra agenda se li acaben els fulls i ens cal anar a correcuita a buscar-ne una altra. El final de curs ja és aquí i ens porta aire de vacances merescudes per tots, però sobretot per nens i nenes que dediquen l’esforç de tot un any a créixer i aprendre. Si setembre ens obria una finestra d’oportunitats, Sant Joan ens parla de festa i vacances. Estones per passar el temps sense el rellotge, gaudir de la natura i els amics, recuperar forces i sobretot compartir uns dies en família. Les vacances no només tanquen un cop més un curs intens, sinó que ens renoven energies, i ens permeten tant a petits com grans dedicar el temps a gaudir d’aquelles estones lentes, compartint una lectura, anant amb bicicleta, viatjant o sobretot jugant.
Acabem un curs marcat pel final de la pandèmia. La Covid ens ha tancat a les aules, ens ha limitat els patis i condicionat les relacions familiars i d’amistat. Amb la primavera hem pogut recuperar la normalitat, tan desitjada per tots. Però la Covid ha deixat empremta, no només en els nostres infants sinó en tota la societat. Perquè malauradament, durant tot aquest temps, ens han quedat al calaix un munt d’experiències vitals, familiars i escolars. Estones de compartir avis i nets, festes de Nadal, viatges, colònies… La llista seria interminable.
La pandèmia ens ha deixat més fragilitat i inseguretat. Però els nostres infants són forts i resilients. I l’Escola mira endavant tancant aquest curs i obrint ja el següent amb optimisme i confiança, sabent que podrem recuperar activitats i relacions.
Però, el final de curs també és moment de comiats. Finals d’etapa i adeus. Infants que s’han fet grans d’un curs a l’altre i ara miren amb nostàlgia allò que deixen enrere i amb il·lusió el futur que se’ls obra davant. Famílies que amb satisfacció veuen com han crescut nens i nenes que encara veuen petits i deixen l’Escola enrere però guardant-la sempre en un lloc especial del cor. Aquelles, que un dia amb tanta cura van triar l’Escola per al seu primer fill o filla, ara veuen com el petit de la casa fa al pas a Secundària i els toca acomiadar-se també d’un dia a dia que ha marcat les seves vides fins ara.
Però aquesta Escola, la nostra Escola, sempre estarà oberta per a tots aquells que hi han passat i potser algun dia els que ara son pares i mares, seran els avis d’algun nen o nena que començarà de nou. I potser aquests infants que avui marxen tornaran per ser monitors, mestres o famílies i, el cicle tornarà a començar.
Passi el que passi, quan al setembre ens retrobem amb les energies renovades, les portes de l’Escola estaran obertes per a tothom i arrencarem el nou curs amb optimisme i il·lusió.